04/02/10

Una miqueta de discriminació...


Abans de qualsevol cosa, vull comunicar que demà mateix em dirigiré amb la meua classe a la capital de l'Estat Espanyol, Madrid. Ja us contaré amb un to més amé.

Em deixa l'estómac un poc brut i no és literal, tranquils, el veure com en aquesta societat, encara se segueix endarrerint més el mecanisme... com es podria denominar...?, Ah, si! progressisme endarrerit.

És al que jo denomine, el progrés, ja que avancem, però d'una manera un poc fastigosa, en el sentit més negatiu que puga contenir l'adjectiu.

L'altre dia, escoltant diverses cançons, em doní conter de la seua destrucció a l'hora de connectar algunes frases, i no per la sintàctica, sinó pel simple i "llano" fet que només mostren barbaritats. Barbaritats, les quals, mostraven una vegada més l'odi i com no desfeien de facte qualsevol, per menut que fora, un intent de fraternitat, amor o simplement concòrdia social.

Paraules tan brutes, com l'odiar a un simple humà, pel simple fet de ser d'altre color, creure en altres creences o ser d'una altra ideologia. Aquest fet deixa en evidència a quants posen d'escussa que la seua religió és la millor, i que miren les altres, doncs en les altres es troba l'odi, la discriminació o simplement la violència.

També falta que s'avance, i tots aquells que insinuen, "jo faig el bé" "qui no ho fa són ells, que es peguen entre si", "i peguen a una dona pel simple fet de ser-ho" doncs si veus, que eixa acció, no és normal, atempta contra els drets humans, que no són ni més ni menys els quals estipula la Carta Universal dels Drets Humans, actua, actua de tal manera que eixe fet no es torne a repetir més, actua de tal manera, que la dona tinga el mateix dret que l'home a subsistir en este món, i que un negre, un cubà, un americà o un català, tinga el mateix dret de parlar, d'expressar-se, de treballar, de tindre fills, siga home o dona.

Però no actuem, no, odiem a qui simplement estima, gent que només demana viure la seua vida, sense que ningú els moleste, gent que sent homes volen a altres homes, gent que sent dones volen a altres dones. I què posen d'escussa? Què la humanitat morirà si persisteixen els matriminis entre parelles homosexuals? Per què no podran tindre fills? Em sembla lamentable i a més incoherent, la heterosexualitat existeix, només és un recordatori i mentre aquesta existisca, el desig de deixar descendència serà totalment assegurat.

La paraules buides de sentiment, amor, respecte i igualtat, són paraules destructives que atempten contra el més important en aquest món: L'home i la dona.

Àlex Morales.
informacio@alexmorales.tk

02/02/10

L'avanç mediàtic de TVE1


Veient i veient notícies, m'he topat amb la fabulosa i espectant i sobretot molt actual "notícia" que "La primera" cadena de TVE, en el seu primer mes sense publicitat ni anuncis, continua capdavantera d'audiència, amb un 18,6% i creix dos punts, seguida de Telecinco amb un 14,9 i d'Antena 3 amb un 12,8%, segons dades facilitades per una empresa de ràdio-televisió.

La veritat, que era necessària la mesura de llevar els anuncis en la televisió pública, per que a més de que entorpia el veure una sèrie o simplement una pel·lícula, ja que eixe cúmul d'anuncis de més de 7 minuts et deixava amb la impaciència i la ràbia entre el sofa i la caixa embobadora.

No solc veure la Televisió, és estrany, ja que a la meua edat és quan més es consumeix, però les sèries que solc veure, són bastant amenes, m'avorreix el veure coses tristes, ja que se m'apega la seua tristesa i damunt el pitjor se'm manifesta.

Ara encara més que s'ha anat de la Cuatro -notícies que veia moltes vegades- un dels millors periodistes que ha pogut existir, Iñaki Gabilondo. La seua oratòria i la seua forma de parlar relaxava a quants es trobaren entre la línia del respecte i la comprensió. Era partidari de criticar quan tocava i acceptar quan tocara, això és bo, en un món tan globalitzat com en el que convivim.

Espere que les Televisions Autonòmiques agafen exemple, de Televisió Espanyola, sobretot una que cada vegada baixa més d'audiència, una del nom de la qual no vull acordar-me, doncs és repugnant. Pel·lícules de "Baqueros" En castellà, programes de "Noche de Sábado" en castellà, i només les noticies i algunes cosetes es mostren en la llengua dels valencians i valencianes... diré el seu nom: Canal 9, em dona inclús por dir-ho.

Àlex Morales.
informacio@alexmorales.tk


31/01/10

L'amor i coses d'aquest...

Una menuda reflexió sobre l'amor, podria deixar en les nostres ments ulguna cosa que es podria dispersar en molt poc temps. L'amor: substància la qual, sense més ni menys útil per a la felicitat, útil i per al meu veure
personal: necessària.

Comentar eixa menuda reflexió que és de vegades paraula d'agents matrimonials o simplement parelles amb un alt nivell de felicitat, pot causar molèstia per als quals desitgen tenir-la, però per raons desconegudes no tenen. Vivim en el sistema de "este dissabte em lie en este i l'altre, en este" no sóc conservador tampoc, però considere que l'amor és cosa de dos, per que encara que semble mentira, pot ser fins i tot perjudicial per al romanticisme l'accionar aquest tipus de mecanismes, repetisc "liar-se cada dissabte amb un". És un exemple clar, encara que més endavant, en edats molt més avançades trobaran que ja no és "liar-se" sinó és "follar" (perdoneu per la paraula malsonant per al públic)

L'amor és felicitat, la fidelitat és el component màxim perquè perdure la teua relació. Vos puc assegurar que l'amor és l'únic joc existent, on la tu marques els teus passos, el teu acompanyant altres, i els dos guanyeu, mai perdeu si seguiu els passos que vos indica el vostre cor.

Ahir mateix, vaig trobar en el meu cor una frase, que expressava el que de debò senc, per la persona que m'acompanya en la meua vida.

"Somnis d'amor en el teu cos, somnis d'aquesta acompanyats per les teues carícies de plaer, somnis eterns de felicitat a l'assaborir la teua tendresa, somnis de tu..."

M'agrada prou el fer frases d'amor, de sentiments... a partir d'ara les publicaré en aquest blog.

Àlex Morales

29/01/10

El PP i tot el que s'apropia


No em sembla extrany, que el PP de la Comunitat Valenciana, es mostre d'aquesta manera, una manera que a tots els que vivim en aquest país, estem ja assabentats, i a la seua vegada acostumats.

No ens adonarem no, seguirem amb el mateix. Com ja sabreu el Partit Popular de la CV, s'ha quedat amb la motxilleta de Bancaixa. Bó, va ser el 15 de Gener quan va ocórrer, però m'agrada recordar aquestes coses, i així calentar la ment dels nostres co-ciutadans.

En la pràctica, és com una expropiació. Des aquell dijous passat, Bancaixa es va convertir en un feu privat del Partit Popular, perquè tots els membres de la més alta direcció de l'entitat estan nomenats per este partit. Els populars, en venjança per la querella dels Socialistes Valencians contra Camps pel cas Gürtel, decidiren posar fi a la tradicional presència d'un socialista en una vicepresidència. I això que José Luis Olivas, el president, s'havia compromés a no fer cas a consignes de partit quan arribà al càrrec!

El veto va arribar també als representants que la UGT i la Unió de Consumidors (en representació dels impositors) tenen en el consell de Bancaixa. Tots ells seran membres de l'Assemblea i prou. També José Camarasa, que havia dimitit com a diputat per a fer-se càrrec d'una vicepresidència, en substitució de Josep Catalunya.

La decisió del PP trencà el pacte que el mateix Olivas havia subscrit amb Jorge Alarte, el secretari general dels Socialistes Valencians. Segons publicava 'Levante', Camps va fer saber que el PP no podia pactar amb partits que el volen dur a la presó. Ai mare, dic jo.

El dia després de l'esdeveniment esmentat algú recordava la primera conferència de premsa d'Olivas com a president de Bancaixa, l'any 2003. Sense voler calcar el cas, un periodista li va fer memòria memòria en aquella ocasió del jurament que el Cid obligà a fer a Santa Gadea de Burgos al rei Alfons VI de Castella, per garantir que no havia tingut res a vore amb la mort del seu germà Sanç, l'anterior rei. La pregunta va ser si Olivas es podia comprometre en aquell moment a governar Bancaixa sense compromisos partidistes. Naturalment, Olivas va dir que sí i que ja havia renunciat al carnet, però clar... "Nunca digas nunca, nunca digas que de este agua no beberé"

El PSPV ha criticat la maniobra executada pel PP, per antidemocràtica, ja que deixa fora de la direcció de la primera entitat financera valenciana al segon partit més votat pels ciutadans i pels clients. El PP, per la seua banda, aprofità desgraciadament i lamentablement per a recordar la mala memòria de la ciutadania i acusà als Socialistes Valencians de voler polititzar les caixes, en intentar col·locar Camarasa en la vicepresidència, per haver sigut diputat. Olivas havia acabat de ser president de la Generalitat quan va accedir a la presidència.

Àlex Morales.
informacio@alexmorales.tk

24/01/10

Signa per a que els comptes de la Casa Reial, siguen visibles


El Partit Comunista d'Espanya, ha iniciat una recollida de signatures en tot l'Estat per a presentar davant la Comissió de Peticions del Congrés dels Diputats una proposta perquè els comptes de la Casa Real tinga control públic i puguen ser conegudes per tots els espanyols.

Per al PCE ja resulta anòmal que els ciutadans espanyols no puguen votar al Cap de l'Estat perquè a més no puguen conèixer que empra els diners que rep dels fons públics, considerant que és necessari acabar amb l'opacitat dels comptes de la Casa Real.

Des del PCE es demanarà també la publicació en Internet dels salaris de tots els membres de la Família Real perquè els contribuents espanyols sàpien a quins es destina els seus diners, una mica que seria de justícia, que la Constitució atorgue al Rei el disposar lliurement de l'assignació anual no vol dir que no adone dels sous de cada membre de la Família Real. Es tracta de diners públics i hi ha Cases Reals europees que publiquen aquestes despeses en internet.

També, es plantejarà que les donacions i regals que rep en la seua condició de Cap d'Estat han de ser transparents i passar al patrimoni de l'Estat. L'opacitat és tal que ni els diputats ni el tribunal de comptes ni la Fiscalia, ni els tribunals, ni tan sols la comissió de secrets oficials té accés a aquesta informació. Ja que no solament seria democràtic sinó de justícia al tractar-se de diners publique que en el Congrés dels diputats, s'investigara l'origen del patrimoni i de la fortuna de la Casa Real Espanyola. Les signatures arreplegades en els pròxims tres mesos seran traslladades al Congrés per a la seua tramitació en la Comissió de Peticions i al Grup d'IU de manera que aquesta proposta siga duta a un debat parlamentari.

Des del PCE s'impulsara diverses iniciatives per a consolidar el moviment republicà a Espanya i considera que aquesta opacitat és un senyal de la debilitat que té la monarquia a Espanya que necessita ocultar la seua veritable realitat davant el temor de posar en evidència el cost que suposa per al conjunt dels espanyols mantenir una família quan tantes famílies pateixen les conseqüències de la crisi econòmica més dura dels últims temps.

Signa a:
http://www.pce.es/recoge_firmas/

Àlex Morales.

20/01/10

Crim a la meua ideología?

Quan pronunciem discursos polítics i la gent ens escolta atentament i espera evidentment paraules que no atempten contra els seus oïts i així veure que no només la seua raó ideològica, és individual, sinó que també hi ha éssers humans que pensen com ell, sempre interferim, amb un menut insult al que els cacics acomodats que diuen ser demòcrates, denominen "ciutadania".

Jo més que un ciutadà, sense un ple i total dret de fer coses per la meua minoría d'edat, em considere un titulat, un domesticat i un animal humà que està controlat pels tutors legals que governen en molts aspectes de la meua vida, és a dir els meus pares, i ho sé, i ho accepte, els meus fills també seran titulats per mi.

Però més que això, també tinc la plena llibertat de consciència, per a ser membre d'un dit i determinat partit polític, associació cultural, o
simplement un curs d'Italià, per això vaig decidir afiliar-me a Joves Socialistes de la meua ciutat, per això, i per que considerava que era la meua ideologia reflectida en fets, fets que s'han tergiversat després de les paraules de molts dirigents polítics. M'esperava una organització més oberta, on els militants que foren membres d'aquesta, estagueren convençuts del que cal fer per la societat, la implicació també creia que estava present la implicació que no es va més del fet d'organitzar-se per a canviar la societat, i que s'instaurare un estat de benestar en el país, regió, o simplement ciutat.

Però m'he adonat que això no existeix, això és tot un aparell i mecanisme fugaç que s'instaura en temps electorals, i que quan es governa ni tan so
lament es dissimula, sinó que es dispersa com les estelades que deixen els grans creuers.

Com diu el meu títol, no estic fent un crim a la m
eua ideologia, com molts em solen dir quan critique fortament al partit que done suport sent militant de Joventuts.

Opinar com jo estic opinant produeix enuig, inconformitat i fins i tot reaccions d'algunes persones que comparteixen ideologia amb la meua persona. Fins i tot em diuen "sembles de dretes, sembles del PP"

Jo no obstant això pense que cal analitzar amb realisme la situació econòmica que viu el nostre país, voler mantenir una il·lusió, voler fer política de manera estúpida és un error que ens pot costar car.

La millor forma de curar la ferida si ens fem un tall, no és dient que no ens passa res, que un "escampe" de sang és normal en el cos i esperar que la ferida que hem tingut per a haver de solucionar-lo dràsticament.

És millor reconèixer que ens hem tallat i per això hem de curar-nos la ferida.

Eixe és el problema que té aquest govern. Una situació cruenta, una situació que quan les meues orelles s'omplin d'aquest crim de paraules juntes que es denomina per la Reïal Acadèmia de la Llengua, "discurs" estalle al escoltar que el meu propi partit està llevant l'ocupació als ciutadans està destrossant l'economia i submergint-la en la catàstrofe més gran que puga veure en este país.

Jo ho senc, no és per crim d'ideologia, és per que pense en eixos desocupats i "parats" i s'em cauen les llàgrimes de veure en quina situació econòmica està este país. Espere que reaccionen, jo tot açò ho deixe tot al marge, ho senc.

Gràcies.
Àlex Morales.
informacio@alexmorales.tk

16/01/10

Munilla, i les seues coses

Muni
"Aquest mateix dia" com diu un gran amic meu. Un dissabte si, el meu barri, San Antoni, s'ompli de processons i es crema la típica i tradicionalment catòlica, foguera de San Antoni, això és una cosa que absolutament a ningú fa mal ni políticament que és al que em referiré en aquest article, ni en el propi sentiment de la persona.

El ultracoservador catòlic, com ja se sap, bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla -fa poc triat, amb alguna que altra crispació en la cúpula catòlica basca, més majoritària en nacionalistes que en espanyolistes- ha assegurat avui mateix que existeixen mals majors és a dir que hi ha coses més importants que els quals estan patint uns pobres a Haití a causa d'eixe devastador terratrèmol, com la nostra pobra situació espiritual, ni em mofe ni em mofaré, solament m'impressione, cap a on arriba l'absurdidessa. La situació espiritual, segons la meua opinió, és personal i deurien controlar-la els propis éssers que l'expressen, senten i pateixen, no uns que venen de fora i es s'auto-denominen la representació de Déu a la terra, quina vergonya! Déu meu! Jo això no ho vull ni com a cristià ni com a ciutadà d'este mon.

En eixos termes escandaloso s'ha expressat en una entrevista a la Cadena Ser -que jo d'ells ni l'haguera entrevistat, ja que els mals que em produeixen són pitjors que Chávez parlant- sobre una catàstrofe que fins al moment ha causat desenes de milers de morts i després de recomanar a Zapatero evite acostar-se a prendre la Comunió per la seua llei de l'avortament.

"Plorem per nosaltres i per la nostra pobra situació espiritual" ha dit. "Potser és un mal més gran el qual nosaltres estem patint que el qual eixos innocents estan patint"

El monsenyor Bisbe, a més li recomana també al president del Govern Zapatero, que evite acostar-se a prendre la Comunió per la llei de l'avortament que ha presentat l'Executiu i que es troba en tramitació parlamentària. Però bo d'açò no m'impressiona, cosa que és estrany d'aquest ésser, amb tota la "brabuconà" que ha soltat del seu propi òrgan per a expressar-se.

Segons ell actualment l'Església catòlica és víctima d'un "anticlericalisme" que arriba a a la societat i a alguns mitjans de comunicació, jo opine que som víctimes també nosaltres del clericalisme polític d'aquesta institució, que em dóna més pena cada dia que sobrevisc en aquesta ciutat i en aquest planeta.

Gràcies.

Àlex Morales i Fernández.
informacio@alexmorales.tk

Si vos fixeu en la fotografia els ulls són molt extrany, cadascú té un color (marró claret tirant a verd,ulls naturals meus, i un altre color extrany, però no us esglaieu! (asusteu)

13/01/10

Un fort terratrèmol redueix a enderrocs la capital d'Haití

Els meus oits han esclatat al escoltar el que ha passat aquesta matinada a Haití, la zona més pobra de la faça de la terra, quan un fort terratrèmol de magnitud 7,3 en l'escala de Richter (segons els mitjans de comunicació) ha sacsejat Haití i ha
deslligat l'alarma en el Carib.

El brusc moviment de terra es va encebar amb la capital, Puerto-de Principe, on els danys materials han sigutt quantiosos i les víctimes mortals es conten per desenes, segons relats de testimonis citats per diverses agències.

Els equips de rescat treballen aquesta matinada (hora espanyola) a contrarellotge per a rescatar d'entre els enderrocs a supervivents.

Diversos edificis s'han esfondrat per complet, entre ells un hospital i una escola. També ha patit danys considerables el palau presidencial i l'edifici que alberga la missió de l'ONU en el país caribenc. Alguns funcionaris de l'organisme internacional romanen en parador ignorat, segons un comunicat de la missió de Nacions Unides.

El temor a desatat a tota la població de la seua calma i ha fet que el món sancer estiga pendent de la illa, cosa que no ocorreix quan és algo normal -per a ells- com un assasinat o mil.lions de morts per fam.

Espere de tot cor que les autoritats estatals de cada país possen al seu abast ajudes no ja econòmiques sinó humanitàries.

Àlex Morales i Fernández.
informacio@alexmorales.tk

09/01/10

El cabanyal, la destrossa del PP a València

No vull fer-ho massa llarg, però crec que desde el meu punt de vista polític, i no ja polític, sinó sentimental amb aquest barri de València, que perllongant Blasco Ibàñez, és una salvatjada i per tant d'ha de respectar la via del Cabanyal, i les frases " el barri està fet un desastre, sobren, per què si està en mal estat és per que l'Alcaldia de València no ha fet cap cosa per arreglar-ho, cosa que els Socialistes i Esquerra Unida ho reivindicaren a les eleccions locals de València.

Però clar, al PP se li veu "El Plumero" per una raó molt senzila, quan veuen que allí hi ha lloc on fer les seues vivendes i així forrar-se, doncs "sigamos, sigamos" em dona verdaderament fàstic el que estan fent.

La primera edil Rita Barberà es nega a acceptar la paralització del pla i va amenaçar ahir amb nous enderrocaments en el barri. Em sembla escandalós i m'aferre a les declaracions de Carmen Alborch Portaveu del Grup Socialista a València.

Com ja se sap el Govern Espanyol va llançar ahir el seu primer avís al nou desafiament a l'Executiu del president del País Valencià, Francisco Camps, amb l'enderrocament del barri del Cabanyal menge excusa.
Els serveis jurídics de l'Estat estudien ja la validesa jurídica del decret llei que Camps va aprovar el dijous amb urgència per a sortejar l'ordre del Ministeri de Cultura que prohibeix el "expoli" del barri a través de la seua demolició, tot una mesura absolutament partidista, així seguim València es destrueix a poc a poc encara que creeu que la imatge de València siga de modernitat "Amb ciutat d'arts i les ciències i cosetas ximples que munta el Govern Local"

Estic amb vosaltres, barri del Cabanyal!
Àlex Morales.
informacio@alexmorales.tk

Pàgina web: www.cabanyal.com