Abans de qualsevol cosa, vull comunicar que demà mateix em dirigiré amb la meua classe a la capital de l'Estat Espanyol, Madrid. Ja us contaré amb un to més amé.
Em deixa l'estómac un poc brut i no és literal, tranquils, el veure com en aquesta societat, encara se segueix endarrerint més el mecanisme... com es podria denominar...?, Ah, si! progressisme endarrerit.
És al que jo denomine, el progrés, ja que avancem, però d'una manera un poc fastigosa, en el sentit més negatiu que puga contenir l'adjectiu.
L'altre dia, escoltant diverses cançons, em doní conter de la seua destrucció a l'hora de connectar algunes frases, i no per la sintàctica, sinó pel simple i "llano" fet que només mostren barbaritats. Barbaritats, les quals, mostraven una vegada més l'odi i com no desfeien de facte qualsevol, per menut que fora, un intent de fraternitat, amor o simplement concòrdia social.
Paraules tan brutes, com l'odiar a un simple humà, pel simple fet de ser d'altre color, creure en altres creences o ser d'una altra ideologia. Aquest fet deixa en evidència a quants posen d'escussa que la seua religió és la millor, i que miren les altres, doncs en les altres es troba l'odi, la discriminació o simplement la violència.
També falta que s'avance, i tots aquells que insinuen, "jo faig el bé" "qui no ho fa són ells, que es peguen entre si", "i peguen a una dona pel simple fet de ser-ho" doncs si veus, que eixa acció, no és normal, atempta contra els drets humans, que no són ni més ni menys els quals estipula la Carta Universal dels Drets Humans, actua, actua de tal manera que eixe fet no es torne a repetir més, actua de tal manera, que la dona tinga el mateix dret que l'home a subsistir en este món, i que un negre, un cubà, un americà o un català, tinga el mateix dret de parlar, d'expressar-se, de treballar, de tindre fills, siga home o dona.
Però no actuem, no, odiem a qui simplement estima, gent que només demana viure la seua vida, sense que ningú els moleste, gent que sent homes volen a altres homes, gent que sent dones volen a altres dones. I què posen d'escussa? Què la humanitat morirà si persisteixen els matriminis entre parelles homosexuals? Per què no podran tindre fills? Em sembla lamentable i a més incoherent, la heterosexualitat existeix, només és un recordatori i mentre aquesta existisca, el desig de deixar descendència serà totalment assegurat.
La paraules buides de sentiment, amor, respecte i igualtat, són paraules destructives que atempten contra el més important en aquest món: L'home i la dona.
Àlex Morales.
informacio@alexmorales.tk
