23/11/09

L´educació a la posguerra

La veritat, feia temps que no parlaba d´una mica d´història però últimament arrecollixc molt a la meua men, aquest és un reportatge, bó el resum d´un reportatge que està molt interessant.

L´Educació a la Posguerra
Àlex Morales.

Una diferència bé marcada entre aquells mestres de la Segona República Espanyola, allà per començaments dels anys trenta, i eixos nacional-catòlics del franquisme.



A l'iniciar-se la dècada dels anys trenta, el sistema educatiu espanyol es trobava en condicions molt precàries. L'Estat tenia una presència feble, subordinat a l'actuació de l'Església catòlica en l'ensenyament.

La desídia pública es manifestava en els nivells primaris de l'educació, en la discriminació que tenia lloc entre qui podien cursar el batxillerat i qui no tenien la possibilitat d'estudiar després de la primària, en l'abandonament de l'ensenyament secundari. D'aquesta forma, la Segona República va nàixer amb un programa de reforma global del sistema educatiu que incloïa la construcció urgent d'escoles, la dignificació del mestre amb un augment substancial de les seues retribucions, l'establiment d'un sistema unitari de tres cicles, el foment d'una pedagogia activa i participativa, una concepció laica de l'ensenyament. Per posar un exemple, en quatre anys, entre abril de 1931 i abril de 1935, el nombre de mestres nacionals va passar de 37.500 a 50.500. La reforma concità l'hostilitat de sectors poderosos de la societat espanyola. La Guerra Civil va servir així perquè els franquistes eliminaren l'educació com «escut i defensa de la República».

L'objectiu d'acabar amb el progrés educatiu i cultural va ser fonamental en la insurrecció del 18 de juliol de 1936. En guerres civils, la violència fora dels fronts s'ha basat amb molta freqüència en motius sòrdids, venjances personals, enveges i rancors. Però en el cas de les matances sistemàtiques de mestres al desencadenar-se la Guerra Civil espanyola, raons polítiques van guiar les crueltats personals.



Per darrere dels assassinats, de la crueltat, el dolor i la por, existia la política del franquisme: una campanya sistemàtica d'eradicació de la política educativa i cultural de la República. Una depuració inevitable va a disminuir considerablement, sens dubte, la quantitat de persones de l'ensenyament oficial». En nou províncies de les quals existeixen dades sistemàtiques, van ser executats entorn de 250 mestres. I 54 instituts públics d'ensenyament secundari creats per la República van ser tancats. Per afegiment, entorn d'un 25 per cent dels mestres van patir algun tipus de repressió i un 10 per cent van ser inhabilitats per a tota la vida. En Euskadi i Catalunya, tots els mestres de l'ensenyament públic van ser donats de baixa i van haver de sol·licitar la seua readmissió a través d'un costós procés. L'aclaparant majoria de les execucions de mestres té lloc a l'inici de la Guerra Civil, entre juliol i octubre de 1936.

Tots els episodis són despietats.

No es tractava solament d'odis i rencors personals: se cercava implantar una por generalitzada. El règim futur hauria de ser un règim totalitari, no una dictadura benvolent. I un règim totalitari té com una de les seues característiques 'un sistema de terror, imposat a través dels controls del partit i de la policia'. Així va anar des de la insurrecció del 18 de juliol de 1936 i va durar molt temps. L'objectiu era explícit: el punt 6º dels 26 Punts de la Falange declarava que 'el nostre Estat serà un instrument totalitari'. El record d'allò ha seguit viu, malgrat els quaranta anys de dictadura i després de trenta anys de democràcia. Forma parteix d'eixe terme una miqueta vaporós: la 'memòria històrica'.

Àlex Morales i Fernández.
alexmorales@gmx.es
http://www.alexmorales.jimdo.com/

22/11/09

Tinc por

El títol sembla comprendre una por exacta. La composició sintàctica podria ser, bo i de fet ho és "Tinc: verb" i "Por: atribut, complement del verb, i adjectiu" si doncs en eixe adjectiu em trobe jo en aquests mateixos moments generalitzats, en aquest cas.

"L'Església Catòlica excomunicarà a tots els diputats que voten a favor de la Llei d'Interrupció de l'Embaràs, i a tots aquells i aquelles que la donen suport"


L'Església Catòlica espanyola està endurint al màxim la seua ofensiva contra la nova llei de l'avortament lliure propiciada pels socialistes i la veritat anunciant que tot polític que vote a favor seu es convertirà en un "pecador públic" que "cauria en la herejía i en l'excomunió", em sembla extrem i a més inquisitori més adequat a altres edats.



La fulminant declaració va ser pronunciada pel veuero també cridat portaveu de la Conferència Episcopal de Madrid, i bisbe auxiliar de Madrid, Antonio Martínez Camino- m'abstinc de cridar-li monsenyor. Immediatament va esclatar una polèmica en la qual predominen qui sostenen que l'Església s'extralimita envaint temes propis del Parlament.


El govern socialista va assenyalar que entre els catòlics existeix una varietat de posicions sobre la interrupció de l'embaràs i no la qual predica la Conferència Episcopal com l'única possible. De fet, el sotssecretari del PSOE es declarava catòlic i considerava l'avortament un pecat però és demòcrata i abans de res està això.



L'arquebisbe de Burgos, Francisco Gil Hellín, assenyalava també que l'Església aplica la pena d'excomunió a tot el qual conscientment col·labore en un avortament i explicant que el pecat de qui permeten que legalment es puga avortar "és encara més greu".



En la Unió Europea (democràtic) 1.200.000 dones avorten cada any i a Espanya la xifra arriba a 115.000 avortaments anuals. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha presentat un projecte, que es tramita en el Parlament i quasi segurament serà aprovat, que despenalitza la interrupció de l'embaràs i considera a l'avortament com un dret de la dona -com és normal-
L'Església (anti-democràtica) ha reaccionat enèrgicament contra el projecte de llei.



Ho dic clar, done suport aquest projecte de Llei, possiblement, sota els meus valors cristians, que tampoc són molts, pot ser que ho considere un pecat, però sóc demòcrata i no vull imposar la meua voluntat contra la de la ciutadania, el dret està ací. Amb Aznar, ni manifestacions ni gens, i ara que està el PSOE, tots al vaixell i a lluitar com inútils.
Déu, perdona'ls, no saben el que fan!


Àlex Morales i Fernández.
alexmorales@gmx.es

http://www.alexmorales.jimdo.com/

20/11/09

34 anys mort el dictador


Per fí! Sabeu què? des que tinc el do de la consciència, i del pensament tots els 20 de novembre celebre la meua festa de MORT AL DICTADOR.


34 anys mort, si, 34, que són pocs, ojala aquesta persona en concepte de dictador, mai haguera estat dominant-nos com ho ha fet, eliminant les nostres llengües, fins i tot menyspreant a qui pensava, estimava, o pensava d'altra forma diferent, avui cal estar feliços, no per la mort d'una persona, per que per això mai cal estar-lo, sinó per la mort d'un DICTADOR.


Pensem, reaccionem, i accionem el mecanisme contra el feixisme, però sempre amb una revolució de pau, amor, respecte, i que romanguen els valors democràtics en la nostra societat, que desgraciadament pocs els coneixen, i m'alegre de conèixer uns valors de justícia, de pau, i de solidaritat.

Visca la República!
Abaix les Dictadures!

Àlex Morales i Fernández.

07/11/09

Corruptes, fora!

Perdoneu lectors.
La veritat no sé com no se m'ha ocorregut actualitzar aquesta bitàcora, però bé, faré un balanç de tot el que ha ocorregut en el nostre país.

Santa Coloma, ciutat Catalana, omple de corrupció. Si això és el que s'escolta, i és veritat, la corrupció està plena en aquest país, de fet, fa poc, no es que diari internacional, va mostrar en una de les seues columnes, la corrupció a Espanya, em dóna veritablement vergonya, per això el PSOE ha actuat correctament davant d'aquesta situació.

Si us fixeu i no és per lloar-lo que se de molt bon veure que algú em dirà que ho lloe i no és veritat, només compartisc algunes i no totes de les seues característiques ideològiques, doncs això, si us fixeu el Partit Socialista, quan veu de molt malament veure casos de corrupció que practiquen a pler militants del partit, aquestes persones des de la Direcció Federal, han de dimitir, a part d'això són suspesos de militància definitivament. Per quina raó fa açò el PSOE i no el PP?

Com ja vaig comentar una vegada fa ja temps, al PP no li importen ni tan solament li immuten els casos de corrupció, sinó tot el contrari ho veuen com una pràctica normal, si, està bé vist en el Partit del Mal.
Hem de tenir en compte, la decisió que prenen alguns partits polítics, i també, com no, les activitats que fan altres, per exemple Esquerra Unida, té la pàgina en blanc de corruptes.
El primer que hi ha que fer és canviar el sistema, perquè no haja una empara a la corrupció i a les il·legalitats urbanístiques.

Els ajuntaments, les institucions més pròximes a la ciutadania, s'estan convertint en els difamadors de la corrupció, no cal consentir-lo, no cal deixar que això passe, hem d'actuar, actuar de una forma contundent, perquè cap polític, cap regidor, alcalde, diputat o president, estiga imputat i qui ho estiga, ELIMINAT totalment. Us recorde que qui us representa són moltes vegades i en molts casos persones corruptes i malversadores de fons.

De fet, és increible, però cert, com diria la frase, per que fa uns minuts ha eixit en La Dues, unes quantes fotografies de ciutats corruptes, en ella ha eixit aquesta ciutat, Cullera. Entre taxes d'escombraries, entre llums de muntanya, entre asfalts sense posar, entre finançaments estrafalaries, caminem, si senyor!


Fora la Corrupció!
Corruptes DIMISSIÓ.

PD: No m'oblide de Camps, Costa, Correa, el Bigotes, i tot aqueix cúmul de corrupció.

Àlex Morales i Fernández.

21/10/09

Evidències del laicisme


Com tots sabem, aquest estat, és increïble, jo, sent jove recorde que tan contents estàvem per haver aconseguit, per fi, ser un país avançat i democràtic i ara resulta que tenim pendents problemes ja resolts en altres parts, en altres països que afortunadament, tenen una democràcia sòlida. Bon exemple d'això és la cridada qüestió religiosa o de culte.

Un dia, un govern, d'un determinat partit polític ens sorprèn clarament amb eixe assumpte tan gran de l'Educació per a la Ciutadania, on s'incloïen aspectes fonamentals per a un estat de dret. Jo ho assec de tot cor, però no puc denominar a una persona demòcrata sinó és laica, per que veig des del meu punt de vista personal que el laïcisme és una prioritat, i no solament això, sinó alguna cosa principal en una democràcia, i consequentement a ser demòcrata.

Lògicament, és un tema que preocupa, sobretot als catòlics conservadors del règim, que segueixen suscitant rivalitats entre les cridades "dues classes d'espanyols" cosa que veig ximple.

Per a començar, no sembla que haja conformitat d'opinions sobre què és laïcisme. Segons molts autors, és "una actitud enfrontada i bel·ligerant amb l'Església Catòlica, Apostòlica i Romana", a diferència de laicitat, que "garanteix la neutralitat en el tema religiós, el pluralisme, els drets i les llibertats".Després molts autors defensen el laïcisme i demanen que en el pròxim programa electoral del Partit Socialista s'expresse la seua projecció i realització.

Molts, parlen que en el Progressisme Espanyol majoritari, és a dir en el PSOE "una xicoteta minoria,com en la societat espanyola, creu en el laïcisme" Jo personalment crec que fins i tot fins a dins del Partit del Mal, si aqueix partit, el PP, hi ha persones que creuen en el laïcisme, però ja saben cadascun diu una cosa.

De fet a Espanya el catolicisme ha gaudit d'un enorme poder fins a fa poc temps. I molta gent no vol perdre eixa tradició tan conservable, fins i tot en una societat laica, però no confonem el poder del catolicisme amb el poder de l'Estat.

Pensem, que fins al més conservador, podria de fet fins a ser LAIC.

Àlex Morales i Fernández.

15/10/09

Blog Action Day

Mira per on! Huí he rebut un missatge al meu correu on m´exposaven que avuí era el dia dels BLOGS, a la seu Socialista de Ferraz, han fet l´acte, llàstima no haber pogut asistir.

VOS DEIXE EL VIDEO.




Tenim que conscienciar-nos fortament en el canvi climàtic, de fet, els experts dieun que d´aci uns quants anys, el nostre món mediambientalment ja no serà igual. Parlaré d´aquest tema més avant.

Àlex Morales i Fernández.
alejandrocullera@hotmail.com
www.alexmorales.jimdo.com

11/10/09

Som víctimes del capitalisme


Som víctimes del capitalisme, la gent que especulant econòmicament al tempteig quan la bombolla capitalista estava en marxa i en auge. Hem estat i som víctimes del capitalisme quan vam deixar que Politicuxos cobren millonades mentre diuen representar al poble, quan el poble enganyat treballa per a ells, i aquesta societat segueix transformant-se a poc a poc en els rics molt rics i els pobres molt pobres, diferenciant-se així classes socials molt altes o molt baixes.
Som víctimes del capitalisme quan vam realitzar un consum massiu d'andròmines inútils, que puc fins i tot assegurar beneïda crisi econòmica, per fer-nos entendre a tots i totes sense descomptar a ningú, que l'estalviar està bé i és positiu.



Som víctimes del capitalisme massiu, quan cobrant 800 euros, a 65 hores a la setmana, arribes a casa cansat, mentre uns altres cobren milions i milions dels quals la teua pagues sense donar ni un pal a l'aigua, sent i construint discursos fugassos plens de parauleries falses amagades en bondat, solidaritat i respecte.

Som víctimes del capitalisme quan vam deixar que els neoliberals caminen a les seues amples pel mercat econòmic i facen paranys bruts de les seues amb la fi pretextual d'arribar a embutxacar-se més cabdal monetari a les seues arques milionàries.


Podem ser víctimes del capitalisme o del comunisme, un sistema basat TEÒRICAMENT en la igualació de les classes socials, però que en realitat, segueixen havent i existint cacics polítics forrats de diners i fortuna.

Som víctimes del capitalisme quan vam deixar que polítics neoliberals, conservadors o de tot tipus, siguen corruptes, i malversen fons de capital de tots els ciutadans i ciutadanes - veja's Costa, Correa, Berlusconi...-

Però bo, sinó hi ha remei, serem vícitimes del capitalisme, no hi ha més que fer, jo reivindique, em doneu la raó durant 5 minuts i als 5 minuts posteriors, ja esteu votant a polítics corruptes, que també com no, encara que semble mentida són vícitimes del capitalisme.


Àlex Morales i Fernández.

09/10/09

9 d´octubre, el nostre dia

La veritat m'assec decebut i amb un tremend pudor davant de la situació intrèpida que viu el Govern de la Generalitat Valenciana. Un govern més interessat a anteposar les seues competències personals a les competències de tots els Valencians i Valencianes.

Estem sent víctimes d'un govern Autonòmic preocupat només per vestits i articles propagandistícs i periodístics que apareixen cada dia en els periòdics que per la sanitat pública, per l'educació i per totes aquelles demandes necessàries en el nostre País Valencià.

S'acosta la data nacional del nostre País, per no dir que és hui mateix, el 9 d'Octubre, encara que alguns i també ho compartisc ho criden la festa Autonòmica de la Comunitat Valenciana, i això és absolutament respectable -van ser els socialistes amb Joan Lerma els quals van afegir aqueix nom a aquesta comunitat-


Doncs això, sense anar més lluny s'acosta la data del 9 d'Octubre, una data perquè la ciutadania Valenciana, la gaudi i siga conscient que és un dia de Llibertat, democràcia i justícia per a el País Valencià.

Esta data commemora l'entrada a la ciutat cabdal de València del Rei don Jaime I, i així formaria el Regne de València. Açò m'ho hauran explicat enèsimes vegades en el Col·legi, primer amb dibuixos per a pintar i posteriorment amb llargues xarrades de professors.


Avui més que mai, m'assec orgullós de ser Valencià, cosa que no s'haurien de sentir tots aqueixos càrrecs corruptes que ens governen i que em fan vergonya aliena, la veritat l'orgullós que m'assec de ser Valencià, està tacat amb aqueixa corrupció que duu el Govern de la Generalitat Valenciana.


Francisco Camps, Ricardo Costa i per no dir Fabra, Correa i tots eixos espècimens lladres usurpadors de democràcia de llibertat, de justícia i de convivència social.
Sentiu-vos orgullosos, això si... penseu en el que feu, jo ho pense, i és vergonyós.

Àlex Morales i Fernández.